Poesia

EL DENTISTA EN LA SELVA
Por la mañana

El dentista de la selva
Trabajó intensamente
Con un feroche cliente.

Era el rey de la jungla,
Era un león imponente,
Con colmillos careados
Y que le faltaba un diente.

Por la tarde

Y dijo el doctor dentista
A su enfermera reciente:
-pon el cartel en la choza,
no recibo más pacientes,
ha venido un cocodrilo
que tiene más de cien dientes.

Gloria Fuertes

LA POETA

La poeta se casó con el poeto

Y en vez de tener un niño

Tuvieron un soneto.

Gloria Fuertes

La tardor

Bufa el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat
Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror
Tot d’una
ens adonem
que és temps de tardor
Jordi Pinyol i Mercadé

La balanguera
La Balanguera és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, adaptat i amb música del compositor Amadeu Vives (1871-1932), és l'himne oficial de Mallorca.

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela del demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i d'argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellúria que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà

Cançó Popular: Maria del Mar Bonet

 

Érase una vez

Érase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.

Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.

Todas estas cosas
había una vez.
Cuando yo soñaba
un mundo al revés.

                    José Agustín Goytisolo

Antología Poética Multimedia: Érase una vez Paco Ibáñez

Pa amb oli i sucre, versió de Cinta Masip i Toti Soler dins del disc "Bon Profit", 1' 14''

Pa amb oli i sucre,  quina pensada, per donar gust a la mainada! La llesca s'unta amb el setrill, però amb molt de compte, que hi ha perill. Després del sucre, ben escampat, que tot quedi ben impregnat. I apa, a menjar-se'l, que res no hi ha més agradable de mastega Carnestoltes, 8 de març de 2006, Joana Raspall Ha arribat el Carnestoltes i el febrer s'ha disfressat. S'ha posat una carota de marçot esvalotat; s'ha guarnit amb vel de pluja, -com si fos el maig mateix- i amb una faldilla llarga feta de tarda que creix. Malgrat la seva disfressa, no podrà enganyar la gent si no s'afegeix dos dies. Ai, febrer, que ets innocent!

Botons

Dins del calaix de costura, (procurant no fer cap nosa) la mare guarda uns tresors dins d'una capseta closa. Els tresors són fets de nacre, de tons suaus o virolats, prenen forma arrodonida i amb dos o quatre forats. He agafat la capseta i he escampat els tresors. La taula ha quedat clapada d'estrelles de tots colors. Lola Casa